Dilema moral: dimecres 11 de juny (21h)

La propera tertúlia m’agradaria tractar els dilemes morals.

Per contextualitzar-ho, dir que, un dilema moral és una situació real o inventada en la que una persona es troba davant de diverses alternatives, que generen conflicte moral o són contradictòries amb els valors.

Per tal que hi aneu rumiant i per fer escalfament us plantejo un primer dilema:

Sou un/a cooperant per el desenvolupament que està treballant a una comunitat a un país de Sud Amèrica. La vostra tasca és coordinar una ambiciós projecte de potabilització d’aigua a la comunitat, finançat per les Nacions Unides. Fins ara, els habitants de la comunitat estan bebent aigua contaminada per les indústries extractives de la zona, amb els corresponents perjudicis per la salud (malaties de pell, càncer, i fins i tot hi ha hagut morts). Amb aquest projecte podran accedir a aigua potable.

En aquest projecte hi col·laboren i treballen el govern local, la contrapart local, així com membres de la comunitat. Un bon dia, descobriu que una part, notable, del pressupost destinat al projecte està sent desviada per lucre particular. Només són uns pocs els corruptes, un minoría, però estan implicats persones del govern i també camperols de la comunitat.

Que feu?

A) Denuncieu els fets a la vostra organització, el que implica, en un 100% de possibilitats, la cancelació fulminant del projecte, amb les terribles conseqüències per la salut de la comunitat i la sortida per sempre de l’organització de la zona.

B) Prioritzeu la salut dels membres de la comunitat i no denuncieu els fets. Intenteu corregir la situació, a partir d’aquest moment no hi haurà més desviament de fons, però no hi ha manera de reposar tot el que s’ha desviat. De manera que haureu de ser còmplices i falsificar documentació oficial. Correu un risc molt alt, hi ha en joc el vostre futur, personal i professional.

Tertúlia “El Decreixement” 29/05/08

Després d’una sessió sexual i poderosa, que m’han dit que es va desvocar després de mitjanit, afrontem aquest dijous amb un tema d’òptica gobal: EL DECREIXEMENT.

Per començar us adjunto un text introductori extret de www.decreixement.net una web dóna espai a un seguit d’organitzacions amb un objectiu comú; qüestionar l’actual sistema econòmic i social.

 

Què tenen en comú els objectors a la Mat, al 4art cinturó, els que rebutgen l’ampliació del port i els veïns afectats per la tercera pista de l’aeroport? Què genera la invasió urbanística de les nostres costes, redueix l’habitat del linx ibèric i es desforesta l’Amazones?

Quina és la causa de la falta d’aigua potable i el canvi climàtic? Per què es fan guerres pel petroli i pels recursos minerals? 
Què passa al món ?

Podem trobar respostes si analitzem el sistema actual de creixement continu que sembla no tenir límit: a més consum energètic, més gent, mes cotxes i mes cases, per tant, mes carreteres i mes invasió urbanística. A cada vegada mes electrodomèstics, més necessitats energètiques, que comporten mes centrals i mes línies. A mes indústries, més contaminació, més deixalles, més abocaments.

Als països del nord hem aconseguit desviar part de les conseqüències visibles d’aquest creixement traslladant el problema fora. Les nostres industries més contaminants són mogudes a països on les lleis ambientals són mes laxes i es contaminen rius i aqüífers afectant a la població local. En els últims 31 anys, el nostre consum de matèries i energia s’ha multiplicat per dos. Per mantenir el nostre consum actual i ser autosuficients, Espanya hauria de tenir tres vegades el tamany actual.

Com uns drogoaddictes, utilitzem la força i els mitjans necessaris per assegurar-nos la dosi del motor bàsic del nostre creixement, el petroli. Les conseqüències d’aquesta addicció son diàriament noticia en tots els diaris.

Així doncs, el creixement econòmic es alhora la base de la nostre societat, la religió que ens promet el benestar etern i la droga que impulsa la nostra economia a realitzar actes criminals. En aquesta situació, parlar de decreixement és posar en dubte la base del nostre sistema i posar sobre la taula la seva impossibilitat a mig plaç i les seves conseqüències actuals.

No es tracta de tornar a les cavernes, sinó de fer una revisió crítica del que han suposat dos segles de industrialisme creixent. Introduir en l’economia els costos reals dels recursos naturals, relocalitzar la industria i l’agricultura, potenciar el ferrocarril de rodalies, limitar radicalment l’us dels vehicles privats, treballar menys hores i a prop d’on és viu, defensar els espais naturals, conservar la biodiversitat i prohibir els transgènics, eliminar els consum superflus i produir béns perdurables; totes aquestes són propostes concretes que acompanyen la filosofia del decreixement. Hi ha moltes més.

Pensar més a fons el decreixement passaria per construir un sistema econòmic i financer que no necessiti de créixer per mantenir-se.

 

Segurament sembla ser una tertúlia on tots estarem d’acord, a no ser que invitem al col.lectiu de presidents de les grans multinacionals com ara; Repsol, Shell, BP o “La Caixa”… 

Però fins a quin punt estem disposats retallar l’estat de benestar actual?

Com exemple, tenim l’actual decret de no poder omplir piscines ni regar jardins amb aigua de boca…

Estem preparats per a dir NO als béns de consum superflus?

Que pot arribar a ser superflu i que ara disfrutem com a imprescindible?

Pensa amb NO piscina, NO aire acondicionat, NO 2a residencia, NO a tenir tomàquets frescos tot l’any…

o NO al telèfon mòbil, NO al cotxe…

DIJOUS 29 a partir de les 20:30 al teatreNeu, en parlem!

FINS DIJOUS!

FromPEP.

Tertúlia Marcel: “Sexe i poder” 15/05/2008 (21.30h)

Hola a tots, vinc a convidar-vos a la tertúlia del dia 15/V/08 al Teatreneu. M’imagino que al llarg del text haig de despertar-vos la gana reflexiva i dialèctica, així que, com si es tractés de la carta d’un restaurant, començarem pels entrants.
Com a bon entrant serà breu, suau i en un plat petit, ja que no és bo atipar-se a la primera de canvi!!! Buscarem aquells sabors que ens retrobin amb petites situacions on ha existit el poder a les nostres vides i d’altres que tinguin a veure amb el sexe.
Deixarem la degustació de les petites experiències de les formes de poder i sexualitat, per començar pel primer plat. Una crema una mica espessa i sense grumolls, despertarà les diferents formes de sexualitat que fluirà en preguntes com: què és el sexe sense poder? la gènesi del sexe i el poder són en un mateix punt? Si el sexe és merament comunicació –missatge biològic segons professor Serrano- no deixa de ser un acte de poder? sexe com a finalitat de les nostres intencions?
El segon plat serà un tros de carn mig crua, on regalimi una mica de sang, imatge perfecta per representar el poder i la set dels homes per arribar a ell. Vigilarem amb els nervis i tant sols ens detindrem en els trossos més gustosos i fàcils d’empassar, així, sabem molt bé que la paraula poder necessita d’alguna adjectivació, d’algun complement, no s’entén poder per poder, necessita alguna finalitat: què representa el poder? què desitja? Qui és poderós? Existeix (el) poder sense el sexe? Potser el poder és el camí i el sexe un possible horitzó? Poder és violència?
Què tindrem per postres? Quelcom dolç i acompanyat amb bombolles. Interessant la inevitable vinculació entre sexe i poder, a través de una paraula tan quotidiana com: posseir, podem veure que determina tant un tracte sexual, com gaudir l’ús d’alguna cosa.
Crec que tot el que he escrit fins aquí és una merda i a més a més, molt cursi, així que deixem el món culinari pels deconstructivistes i nosaltres parlarem lliurement del sexe per no poder-lo practicar de manera pública-impúdica i criticarem el poder, per no (poder) ostentar-lo des del nostre statu quo.
Aquí us llenço aquestes frases que em sembla les vaig llegir al manual d’instruccions d’un consolador o potser eren d’unes boles xineses. Ahhh! Ja està, em sembla que sortien de la boca d’una actriu porno, mai se sap el que pot sortir de la boca d’una actriu!!!!
“El poder está en todas partes; no es que lo englobe todo, sino que viene de todas partes” Foucault

“El poder sólo es realidad donde palabra y acto no se han separado” Arendt

Update…

Hola!

El blog ha estat en l’olbit però no el grup de tertulians que, en certa manera, ha estat molt actiu fora l’àmbit de les tertúlies. Només intentaré fer una crònica de les últimes sortides públiques.

Primer de tot, ens varem acomiadar d’una tertuliana habitual, la Txell, que ha marxat a Austràlia! Et desitgem el millor i et recordarem des de les tertúlies. A veure si ens escrius les cròniques Australianes…

Un altre dia, també varem sortir a sopar, al London Bar i després de marxa per celebrar l’1 de maig. Va ser una nit de preguntes i respostes, divertida i alegre, amb uns jugadors francesos de rughby que cantaven els himnes nacionals i cançons patriòtiques. Ah, i ja sortim al blog del Jordi Julià.

Teniu idees per l’estiu? M’han enviat un curs d’estiu sobre Política Internacional, organitzat per l’IBEI amb els millors professors, que us pot agradar a alguns tertulians i alguns crec que hi participaràn. Us adjunto la informació al final del missatge.

Y cada uno sigue con su vida. La meva caòtica com sempre, amb els mercats financers volàtils i més les notícies sobre els bancs suïssos. Personalment, molt activa com sempre però amb certes ganes de canviar alguna actitud que no em deixa actuar amb llibertat. Per cert, el dijous que ve no podré venir a la tertúlia ja que tinc un sopar important. M’encantaria estar al tema del Marcel, Poder i Sexe (crec?), però no podrà ser…I el dimecres dia 14 aniré a una conferència de la Pilar Rahola sobre Israel al Col.legi de Periodistes. Si algú està interessat ja ho sabeu.

Au revoir, Anna

I aquí ve la informació del curs:

The third edition of the Barcelona Summer School in International Politics will take place at the Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) during June 30 – July 11. The objective of IBEI’s Summer School is to offer different short courses on significant topics in international relations and international political economy, taught by experts of international prestige. The direction and coordination of the summer school will be provided by Carles Boix, visiting professor at the IBEI.

The summer school is aimed at graduate students, professors and researchers in the areas of political science, economics, and international relations and international studies who are interested in learning first-hand about the latest advances in research.

The Institut Barcelona d’Estudis Internacionals is a graduate teaching and research institution recently created through the initiative of the CIDOB Foundation and five universities in Barcelona (the University of Barcelona, the Autonomous University of Barcelona, Pompeu Fabra University, the Open University of Catalonia, and the Technical University of Catalonia). The Institut Barcelona d’Estudis Internacionals supports research in all fields of international political economics, international relations, international security, foreign policy and comparative public policy.

PRICES AND DISCOUNTS

The price of each course is 300 euros. However, there is a discount for early registration. Before June 9th, the price of each course will be 225 euros.For second course (and successive) the price will be 210 euros each one of them.

COURSES

* Theory and Policy in International Relations (Prof. Stephen Walt, Harvard University)

* Trade, Inequality, and Politics (Prof. Ronald Rogowski, University of Califonia)

* Democratization in an Interdependent World (Prof. Carles Boix, Princeton University-IBEI)

* The Middle East at the Crossroads (Prof. Fred Halliday, ICREA -IBEI)

* Institutions and Politics in the European Union (Prof. Simon Hix, London School of Economics)

Each course will be taught over a period of one week, in a format of a daily two-hour sessions (10 hours). During these weeks, the teaching staff of the Barcelona Summer School in International Politics will also be available to participants hours to discuss their research projects.

Further information and registration form can be found at www.ibei.org

1r Debat, hi ha nacions més felices que d’altres ?

Hola tertulians,

com han provat els últims quinze dies? Com ja sabeu, demà deixarem de tertuliejar i provarem de debatre. Un servidor serà el moderador i el tema que plantejo és el següent:

HI HA NACIONS MÉS FELICES QUE D’ALTRES ?

En relació amb aquest tema sempre s’insinua dues coses. En primer lloc, es diu que en els països mediterranis la gent és més feliç que en els nòrdics, pel tema del clima; i en segon lloc, també hi ha el tòpic que en els països pobres la gent és més feliç.

Fins a quin punt és cert això?

Fins a quin punt, la felicitat depèn de l’interior o l’exterior de l’individu? 

Fins a quin punt, la felicitat éstà en les circumstàncies materials o espirituals?

Està clar que no en traurem l’entrellat, però segur que podrem nodrir-nos dels pensaments d’altri.

Fins ben aviat amics.

Simply meant to say…

Companys,

Fa dies que he estat reflexionant sobre les últimes tertúlies i també ho he discutit amb alguns de vosaltres. Com a una de les creadores del grup, crec que tinc l’obligació d’esciure sobre el tema.

La raó de tot plegat és que alguns pensem que les tertúlies no funcionen. Hi ha divergències entre el que uns i els altres volem: uns són més partidaris d’un debat més formal i els altres d’una tertúlia–debat més dispers. L’altre punt important de diferència és el grau de satisfacció: el primer grup creu que no té sentit venir a el que actualment són les tertúlies i per tant, hi ha el risc que el grup es redueixi substancialment; el segon creu que és una experiència genial i hi seguirà participant. Amb tot això, penso que és hora de fer un balanç, redefinir i parlar-ne, com no! I segurament per això encara no hem trobat un nom per el nostre grup, perquè no ens hem definit.

Diria que l’èxit més important de tots aquestes trobades és el fet d’haver-nos conegut amb més profunditat. Penso que també és important d’haver creat la rutina de trobar-nos cada dos dijous. Sincerament, aquestes dues coses ja són un èxit en sí mateix i això ho hem de continuar. I alguns hem après fàcilment com fer un blog!

Per altra banda, penso que encara no hem fet cap tertúlia. Una de les raons és que el grup és molt heterogeni i per tant tenim expectatives, formes de pensar i temes diferents. Això podria crear riquesa en les aportacions però en el nostre cas ha sigut més un problema que una virtut. Segonament, crec que ha faltat un moderador a les tertúlies i potser el tema de rotar el moderador no funciona. Tot pot canviar si tenim la iniciativa de fer-ho diferent. Però no estic segura que tots estem d’acord en aquest punt, ni en la definició, ni en el format.

Com a molts de vosaltres, em sabria greu que per aquestes divergències deixessim de reunir-nos els dijous. Proposo que els que es senten còmodes en com són ara les tertúlies que les continuiin; els que no, que apareixin més tard simplement per trobar-nos, per parlar, per anar alguna funció cultural o simplement fer una cerversa amb el grup.

Com diu Marcel Proust: “Si no vives como piensas, acabas pensando como vives”

Espero les vostres respostes. I perdoneu les faltes d’ortografia (m’he passat tants anys a l’estranger sense escriure català, que a vegades ni em recordo de la meva llengua materna).

Anna

DESTÍ…..CASUALITAT…..SORT…..ENERGIA…..MISSIÓ…..SENYAL…..

Bona tarda!!!

Doncs SÍ, Raül i Tirolira heu encertat. El tema és el DESTÍ, i us llenço algunes preguntes que m’agradaria que ens formuléssim el dijous:

  • Existeix el destí i es pot predir?
  • El podem canviar o preescriure?
  • Tenim una missió a la vida?
  • Hi ha senyals a les que hem d’estar atents?
  • Voler és poder?
  • Existeixen les casualitats o només són una causa ignorada d’un efecte desconegut?
  • Podem crear, inventar o modificar?
  • Què atribuim al destí?
  • I la sort, quin paper juga?
  • Som amos de la nostre pròpia vida?
  • Estem sentenciats?

Tot això, i molt més, a la pròxima destinació dels tertulians: TEATRENEU dj. 13 a les 20:30h.

IMPORTANT missió individual: Que cadascú escolleixi un objecte que simbolitzi el destí i el porti a la tertúlia.

IMPORTANT missió grupal: Veniu amb il·lusió, ganes, energia, idees, reflexions,…

Fins demà família!

TXELL