Després d’una sessió sexual i poderosa, que m’han dit que es va desvocar després de mitjanit, afrontem aquest dijous amb un tema d’òptica gobal: EL DECREIXEMENT.
Per començar us adjunto un text introductori extret de www.decreixement.net una web dóna espai a un seguit d’organitzacions amb un objectiu comú; qüestionar l’actual sistema econòmic i social.
Què tenen en comú els objectors a la Mat, al 4art cinturó, els que rebutgen l’ampliació del port i els veïns afectats per la tercera pista de l’aeroport? Què genera la invasió urbanística de les nostres costes, redueix l’habitat del linx ibèric i es desforesta l’Amazones?
Quina és la causa de la falta d’aigua potable i el canvi climàtic? Per què es fan guerres pel petroli i pels recursos minerals?
Què passa al món ?Podem trobar respostes si analitzem el sistema actual de creixement continu que sembla no tenir límit: a més consum energètic, més gent, mes cotxes i mes cases, per tant, mes carreteres i mes invasió urbanística. A cada vegada mes electrodomèstics, més necessitats energètiques, que comporten mes centrals i mes línies. A mes indústries, més contaminació, més deixalles, més abocaments.
Als països del nord hem aconseguit desviar part de les conseqüències visibles d’aquest creixement traslladant el problema fora. Les nostres industries més contaminants són mogudes a països on les lleis ambientals són mes laxes i es contaminen rius i aqüífers afectant a la població local. En els últims 31 anys, el nostre consum de matèries i energia s’ha multiplicat per dos. Per mantenir el nostre consum actual i ser autosuficients, Espanya hauria de tenir tres vegades el tamany actual.
Com uns drogoaddictes, utilitzem la força i els mitjans necessaris per assegurar-nos la dosi del motor bàsic del nostre creixement, el petroli. Les conseqüències d’aquesta addicció son diàriament noticia en tots els diaris.
Així doncs, el creixement econòmic es alhora la base de la nostre societat, la religió que ens promet el benestar etern i la droga que impulsa la nostra economia a realitzar actes criminals. En aquesta situació, parlar de decreixement és posar en dubte la base del nostre sistema i posar sobre la taula la seva impossibilitat a mig plaç i les seves conseqüències actuals.
No es tracta de tornar a les cavernes, sinó de fer una revisió crítica del que han suposat dos segles de industrialisme creixent. Introduir en l’economia els costos reals dels recursos naturals, relocalitzar la industria i l’agricultura, potenciar el ferrocarril de rodalies, limitar radicalment l’us dels vehicles privats, treballar menys hores i a prop d’on és viu, defensar els espais naturals, conservar la biodiversitat i prohibir els transgènics, eliminar els consum superflus i produir béns perdurables; totes aquestes són propostes concretes que acompanyen la filosofia del decreixement. Hi ha moltes més.
Pensar més a fons el decreixement passaria per construir un sistema econòmic i financer que no necessiti de créixer per mantenir-se.
Segurament sembla ser una tertúlia on tots estarem d’acord, a no ser que invitem al col.lectiu de presidents de les grans multinacionals com ara; Repsol, Shell, BP o “La Caixa”…
Però fins a quin punt estem disposats retallar l’estat de benestar actual?
Com exemple, tenim l’actual decret de no poder omplir piscines ni regar jardins amb aigua de boca…
Estem preparats per a dir NO als béns de consum superflus?
Que pot arribar a ser superflu i que ara disfrutem com a imprescindible?
Pensa amb NO piscina, NO aire acondicionat, NO 2a residencia, NO a tenir tomàquets frescos tot l’any…
o NO al telèfon mòbil, NO al cotxe…
DIJOUS 29 a partir de les 20:30 al teatreNeu, en parlem!
FINS DIJOUS!
FromPEP.