Després d’una sessió sexual i poderosa, que m’han dit que es va desvocar després de mitjanit, afrontem aquest dijous amb un tema d’òptica gobal: EL DECREIXEMENT.
Per començar us adjunto un text introductori extret de www.decreixement.net una web dóna espai a un seguit d’organitzacions amb un objectiu comú; qüestionar l’actual sistema econòmic i social.
Què tenen en comú els objectors a la Mat, al 4art cinturó, els que rebutgen l’ampliació del port i els veïns afectats per la tercera pista de l’aeroport? Què genera la invasió urbanística de les nostres costes, redueix l’habitat del linx ibèric i es desforesta l’Amazones?
Quina és la causa de la falta d’aigua potable i el canvi climàtic? Per què es fan guerres pel petroli i pels recursos minerals?
Què passa al món ?Podem trobar respostes si analitzem el sistema actual de creixement continu que sembla no tenir límit: a més consum energètic, més gent, mes cotxes i mes cases, per tant, mes carreteres i mes invasió urbanística. A cada vegada mes electrodomèstics, més necessitats energètiques, que comporten mes centrals i mes línies. A mes indústries, més contaminació, més deixalles, més abocaments.
Als països del nord hem aconseguit desviar part de les conseqüències visibles d’aquest creixement traslladant el problema fora. Les nostres industries més contaminants són mogudes a països on les lleis ambientals són mes laxes i es contaminen rius i aqüífers afectant a la població local. En els últims 31 anys, el nostre consum de matèries i energia s’ha multiplicat per dos. Per mantenir el nostre consum actual i ser autosuficients, Espanya hauria de tenir tres vegades el tamany actual.
Com uns drogoaddictes, utilitzem la força i els mitjans necessaris per assegurar-nos la dosi del motor bàsic del nostre creixement, el petroli. Les conseqüències d’aquesta addicció son diàriament noticia en tots els diaris.
Així doncs, el creixement econòmic es alhora la base de la nostre societat, la religió que ens promet el benestar etern i la droga que impulsa la nostra economia a realitzar actes criminals. En aquesta situació, parlar de decreixement és posar en dubte la base del nostre sistema i posar sobre la taula la seva impossibilitat a mig plaç i les seves conseqüències actuals.
No es tracta de tornar a les cavernes, sinó de fer una revisió crítica del que han suposat dos segles de industrialisme creixent. Introduir en l’economia els costos reals dels recursos naturals, relocalitzar la industria i l’agricultura, potenciar el ferrocarril de rodalies, limitar radicalment l’us dels vehicles privats, treballar menys hores i a prop d’on és viu, defensar els espais naturals, conservar la biodiversitat i prohibir els transgènics, eliminar els consum superflus i produir béns perdurables; totes aquestes són propostes concretes que acompanyen la filosofia del decreixement. Hi ha moltes més.
Pensar més a fons el decreixement passaria per construir un sistema econòmic i financer que no necessiti de créixer per mantenir-se.
Segurament sembla ser una tertúlia on tots estarem d’acord, a no ser que invitem al col.lectiu de presidents de les grans multinacionals com ara; Repsol, Shell, BP o “La Caixa”…
Però fins a quin punt estem disposats retallar l’estat de benestar actual?
Com exemple, tenim l’actual decret de no poder omplir piscines ni regar jardins amb aigua de boca…
Estem preparats per a dir NO als béns de consum superflus?
Que pot arribar a ser superflu i que ara disfrutem com a imprescindible?
Pensa amb NO piscina, NO aire acondicionat, NO 2a residencia, NO a tenir tomàquets frescos tot l’any…
o NO al telèfon mòbil, NO al cotxe…
DIJOUS 29 a partir de les 20:30 al teatreNeu, en parlem!
FINS DIJOUS!
FromPEP.
6 respostes fins ara
Cristina // Maig 28, 2008 a 4:02 pm |
Ei Pep. Molt bé el tema. Ja aniré pensant en quines coses no m’agradaria renunciar i si això es podria compaginar amb el decreixement, amb el que estic d’acord. Crec que en aquesta tertúlia ens podem sorprendre una mica de nosaltres mateixos, perquè creure en una idea és una cosa, i posar-la en pràctica una altra. Fins dijous tertulians, Cris.
Isabela // Maig 28, 2008 a 9:31 pm |
Hola a tots,
Sóc la Isabela i vaig tenir la sort de compartir una xerrada amb vosaltres fa uns dies ( sexe i poder). Em sembla molt interessant el tema que proposa en Pep, però no hi podré assistir demà dijous així que espero que em poseu al dia!! Records, Isabela.
Xavi // Maig 29, 2008 a 5:18 pm |
Tot i que el tema de la tertúlia passada va ésser molt interessant, aquest nou tòpic sembla (per no dir que ÉS) molt més actual i proper a la realitat que ens envolta.
Ens veiem dijous.
Joan // Maig 29, 2008 a 5:21 pm |
Hola tertulians,
ens veiem aquest vespre per xerrar sobre un tema molt interessant i, tal com diu en Xavi, “de rabiosa actualidad”. Per cert, Pep, enhorabona per l’elecció.
Fins ben aviat, fins d’aquí un parell d’hores de fet.
Joan
PEP // Maig 29, 2008 a 6:09 pm |
EOHH!!!
Falta poca estona per l’inici de la tertúlia i no vull amagar una certa exitació per estrenar-me com a “moderador”!
Una primera qüestió/ El Decreixement contempla decréixer també sexualment?
Anna // Juny 9, 2008 a 12:07 pm |
Pep, aquest article és per tu. Publicat al Cinco Días avui. Penso que et pot ajudar per la teva feina! Anna
Tetra Pak reducirá un 10% la emisión de CO2 en cinco años
Fabricar un tetra brik conlleva emitir a la atmósfera 65 gramos de CO2, según un estudio realizado por Tetra Pak. Una tarea doméstica, como poner el lavavajillas, supone la emisión de 370 gramos. La multinacional sueca se ha comprometido a reducir sus emisiones un 10% en cinco años.
C. G. B. / MADRID (09-06-2008)
La lucha contra el cambio climático ha llevado a muchas empresas a idear estrategias para reducir su impacto en el medio ambiente. Una de ellas es Tetra Pak que ha puesto en marcha la iniciativa Life Cycle Assessment (LCA). Este programa le ha permitido medir cuánto C02 se emite a la atmósfera a lo largo del proceso de fabricación de sus envases: desde que comienza la obtención de las materias primas hasta que salen de sus fábricas españolas.
Por ejemplo, uno de sus productos más conocidos, el tetra brik de un litro, emite 65 gramos de CO2, mientras que el denominado tetra prisma alcanza los 77 gramos. La compañía sueca ha comparado estas cifras con algunas actividades domésticas, como ver la televisión durante una hora (111 gramos) o conducir un vehículo durante un kilómetro (211 gramos).
‘Las cadenas de distribución de Europa y Estados Unidos están comenzando a seleccionar a sus proveedores incorporando criterios medioambientales, como el LCA’, asegura el director de relaciones institucionales de Tetra Pak Iberia, Jaime Santafé. ‘Este movimiento responde en buena medida a la creciente demanda por parte de los consumidores, ya que no sólo piden productos de calidad y a los mejores precios, sino también aquellos que respetan más el medio ambiente’, señala.
La multinacional alcanza unas ventas de 137.302 millones de envases. De esa cifra, más de 7.300 corresponden a España, donde Tetra Pak alcanza una facturación de 585 millones de euros.
El estudio LCD, realizado por el Instituto alemán de Energía e Investigación Medioambiental (IFEU), forma parte de un proyecto global de la compañía para reducir su impacto en el medio ambiente.
Así, la multinacional se ha comprometido con la organización no gubernamental WWF a reducir un 10% sus emisiones de CO2, en términos absolutos. Un compromiso que deberá alcanzar en el plazo de cinco años, aunque su producción aumente en un 40%. En el caso de España, Tetra Pak destaca que este objetivo, englobado bajo el programa Climate Savers (supervisado en España por Adena), ya se cumplido parcialmente. En el último año, la filial redujo un 7% sus emisiones gracias al aumento de su eficiencia energética y al aumento del uso de energías renovables, que ya ha puesto en marcha en sus ocho fábricas españolas.
Tetra Pak instaló su primera envasadora en España en 1960, ocho años después de que creara su primera planta en Suecia.
El 40% de los cartones se recicla
La reducción de emisiones de CO2 no es la única medida puesta en marcha por los fabricantes de envases de alimentación y bebidas. Además, quieren elevar las tasas de reciclaje. En 1997, los españoles reciclaban sólo el 2% de los envases que consumía. Hoy se alcanza el 40% del total, según datos de Ecoembes. Este porcentaje representa alrededor de 57.400 millones de toneladas de cartón.
Tetra Pak también resalta que ha puesto en marcha un plan para garantizar la trazabilidad de las materias primas que utiliza. Por ejemplo, la compañía sueca destaca que el 73% del papel que emplea procede de bosques correctamente gestionados.