Si tens ganes de parlar sobre si l’amor cumpleix les expectatives, si realment existeix la mitja taronja, si és per tota la vida o no, vine a parlar-ne amb nosaltres.
Dijous dia 28 de febrer al Teatreneu de Gràcia a les 8.30
Us esperem!
Cristina
Segona Tertúlia: Dijous, dia 28 de febrer. Existeix la parella ideal?
Febrer 25, 2008 · 8 Comentaris
Categories: Tema de la setmana
Etiquetat: amor, debat, parella, sexe, tertulia
8 respostes fins ara
Marcel - Joan // Febrer 25, 2008 a 11:59 pm |
Cristina, amiga, per a tu un doble missatge: d’una banda d’en Marcel i de l’altra d’en Joan. Ens fa goig d’escriure aquests mots i manifestar un doble agraïment: en primer lloc per tornar a participar amb tots vosaltres, i en segon lloc, pel tema escollit. Desitgem que la Cristina sigui ben valenta, i faci un exordi en la línia més sincera i atrevida possible.
Fins aviat
raül // Febrer 27, 2008 a 3:35 pm |
Molt bé, el debat promet …
Txell // Febrer 27, 2008 a 3:57 pm |
Oeeeeeee!!!
M’encanta el tema Tirolira!!! AMOUR, mmmm!!
Wow, no us penso deixar parlar…tinc molt a dir, jejejejeje!!!!
Fins demà família!
Montse // Febrer 29, 2008 a 12:42 pm |
I am waiting for the tertulia report!
Una vegada vaig llegir una cosa que em va agradar molt: millor no buscar la mitja taronja, sinó una taronja sencera!
I, està clar, aconseguir i degustar el millor suc…
Buf, m’ha quedat una transcripció una mica xunga… si trobo l’origen us el passo…
Joan // Març 5, 2008 a 2:57 pm |
Bon dia mosses i mossos,
ja anem camí de la 4a tertúlia!
Si haguéssim de fer una petita valoració de l’última, podríem dir el següent: aixó de la parella ideal és molt difícil de definir. Segons la mentalitat de cadascú, un tira cap a un cantó o cap a un altre. Per a la majoria no existeix des d’una visió apriorística, és a dir, que no estem disposats a constuir-nos una visió ideal de parella per després cercar-la fins que encaixi perfectament en aquell pensament previ -sempre que impliqui una certa complexitat. Entre altres coses, perquè la psicologia del propi jo i la de l’altre (?) són evolutives.
Per tant, la majoria vàrem convenir, possiblement, que el concepte de parella ideal és tan sols un punt de partida que queda desfigurat immediatament. La parella ideal necessita un cos a cos amb el pas del temps i l’acoblament mutú. De fet, el que pot fer enamorar-nos d’una persona és el descobriment de maneres noves de ser; el que està tan previst tendeix a cansar-nos.
Així doncs, segons el meu parer, hi havia conformitat en el que acabo d’exposar, a diferència del que afegiré tot seguit:
Les diferències en el debat van aparèixer a l’hora de preguntar-nos si existeix la parella ideal, un cop aquesta ja ha madurat. En aquest punt hi havia tres tendències clarament contraposades. La primera, s’agafava a l’amor amb una devoció quasi religiosa; utilitzava l’amor com allò que se li ha de retre culte. La segona, parlava des del plaer del present. Constataven que havien trobat l’amor ideal. Es va dir, – quan parlo d’ell, m’agafen ganes de veure’l. I la tercera, en canvi, plantejava un cert escepticisme en poder aconseguir-la: es va manifestar el fet que una parella entre iguals necessita algun tipus de pacte, que s’han d’establir prioritats, i que ja sigui per la mateixa naturalesa humana o bé per la societat actual, és molt difícil que aquest amor pugui esdevenir etern.
Altres idees que van sorgir durant el debat van ser la comunicació i la necessitat, o no, de sinceritat per a la bona salut de la parella estable. Gustos per a tot!
Per acabar aquest viatge amorós, amb vàries parades de metro, m’agradaria agrair-vos la possibilitat que he tingut de veure-hi clar. Les sensacions del matí següent van ser noves. S’havien enfrontat a l’expressió sincera del llenguatge, a l’èxtasi de la civada fermantada i a un bon son.
Com deia el poeta,
ÉS QUAN DORMO, QUE HI VEIG CLAR!
Jordi, el Pey // Març 6, 2008 a 11:55 am |
Hola a tots i a totes!! Primer de tot dir-vos que vaig sentir.me molt a giust en l’anterior i per a mi primera tertúlia al teatreneu sobre la parella ideal! anava a parlar també una mica de com havia anat però el Joan ens ha escrit un mail tan increïble i amb una descripció tan acurada i poètica que em sembla que ja no cal!
Vuoldria comentar-vos això sí que la idea de les tertúlies em sembla fantàstica i que per la meva part l’assistència és assegurada. Poder parlar d’una manera tan oberta i sincera sobre qualsevol tema i manifestar la nostra manera de pensar i opinió personal és genial! És una manera d’ajudar i autoajudar-nos al mateix temps!
I acabaré amb una frase catalana típica de final dels meus mail…
SALUT I FORÇA AL CANUT!
Cristina // Març 12, 2008 a 3:52 pm |
Carai Joan. Tenia un discurset preparat per afegir de comentari a la tertúlia, però després de la teva explicació em sembla que es queda molt curt…
M’encanta que us sentiu a gust a les tertúlies, que ens remoguin emocions, que perdem la vergonya de parlar, ens atrevim a escoltar i ens deixem endur per la sinceritat.
Moltes gràcies a tots
Cris
Cristina // Març 12, 2008 a 10:51 pm |
Comentari de com va anar la tertúlia segons la dinamitzadora d’aquella nit:
Us vull felicitar a tots, perquè us vau emocionar molt amb el tema, i això sempre és maco, i perquè em vau fer pensar, sentir i desconcertar.
Per això m’agraden les tertulies: perquè tens una opinió abans de començar-la, però no saps quina opinió tindràs un cop s’hagi acabat.
Per cert, parlant d’opinions, em vaig descuidar de dir-vos que no crec en la mitja taronja, sobretot perquè no trobo bé que s’hagi de renunciar a ser una taronja sencera. Seria molt trist, no? O sigui que millor 1 + 1, que no pas 1/2 + 1/2.
Han participat en aquesta tertulia: Marcel, Joan, Jordi, Txell, Txell (la tirolira), Anna, Maria, Raül i Cris