Hola a tots, vinc a convidar-vos a la tertúlia del dia 15/V/08 al Teatreneu. M’imagino que al llarg del text haig de despertar-vos la gana reflexiva i dialèctica, així que, com si es tractés de la carta d’un restaurant, començarem pels entrants.
Com a bon entrant serà breu, suau i en un plat petit, ja que no és bo atipar-se a la primera de canvi!!! Buscarem aquells sabors que ens retrobin amb petites situacions on ha existit el poder a les nostres vides i d’altres que tinguin a veure amb el sexe.
Deixarem la degustació de les petites experiències de les formes de poder i sexualitat, per començar pel primer plat. Una crema una mica espessa i sense grumolls, despertarà les diferents formes de sexualitat que fluirà en preguntes com: què és el sexe sense poder? la gènesi del sexe i el poder són en un mateix punt? Si el sexe és merament comunicació –missatge biològic segons professor Serrano- no deixa de ser un acte de poder? sexe com a finalitat de les nostres intencions?
El segon plat serà un tros de carn mig crua, on regalimi una mica de sang, imatge perfecta per representar el poder i la set dels homes per arribar a ell. Vigilarem amb els nervis i tant sols ens detindrem en els trossos més gustosos i fàcils d’empassar, així, sabem molt bé que la paraula poder necessita d’alguna adjectivació, d’algun complement, no s’entén poder per poder, necessita alguna finalitat: què representa el poder? què desitja? Qui és poderós? Existeix (el) poder sense el sexe? Potser el poder és el camí i el sexe un possible horitzó? Poder és violència?
Què tindrem per postres? Quelcom dolç i acompanyat amb bombolles. Interessant la inevitable vinculació entre sexe i poder, a través de una paraula tan quotidiana com: posseir, podem veure que determina tant un tracte sexual, com gaudir l’ús d’alguna cosa.
Crec que tot el que he escrit fins aquí és una merda i a més a més, molt cursi, així que deixem el món culinari pels deconstructivistes i nosaltres parlarem lliurement del sexe per no poder-lo practicar de manera pública-impúdica i criticarem el poder, per no (poder) ostentar-lo des del nostre statu quo.
Aquí us llenço aquestes frases que em sembla les vaig llegir al manual d’instruccions d’un consolador o potser eren d’unes boles xineses. Ahhh! Ja està, em sembla que sortien de la boca d’una actriu porno, mai se sap el que pot sortir de la boca d’una actriu!!!!
“El poder está en todas partes; no es que lo englobe todo, sino que viene de todas partes” Foucault
“El poder sólo es realidad donde palabra y acto no se han separado” Arendt
